Tots els trobats: 0
Ocurrències: 10.658
Pàgina 21 de 32, es mostren 20 registres d'un total de 633, començant en el registre 401, acabant en el 420
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV

destierro

Derivado de desterrar, y este derivado de tierra, del latín TERRAM, 'tierra'.

1490 (CORDE: 1344) 1440-60
destinación Tomado del latín destinationem, derivado de destinare, 'fijar, sujetar, destinar', del antiguo stanare, derivado de stare, 'estar de pie'. s.f. (CORDE: 1385) 1423
destinar Tomado del latín destinare, 'fijar, sujetar, destinar', del antiguo stanare, derivado de stare, 'estar de pie'. 1250 (CORDE: 1200) 1415
destituir Tomado del latín destituere, 'abandonar, suprimir', derivado de stare, 'estar de pie'. 1570 (CORDE: 1318) 1419
destoler Derivado de toler, del latín TOLLERE, 'levantar, sacar'. Ø (CORDE: 1417) 1417
destorbador -ora Derivado de destorbar, del latín DISTURBARE, 'dispersar violentamente', derivado de TURBA, 'mezcla, desorden'. Ø (CORDE: 1250) 1460-63
destorbar Del latín DISTURBARE, 'dispersar violentamente', derivado de TURBA, 'mezcla, desorden'. 1250 (CORDE: 1196) 1400-60
destorbo Derivado de destorbar, del latín DISTURBARE, 'dispersar violentamente', derivado de TURBA, 'mezcla, desorden'. 1250 (CORDE: 1221) 1430-60
destrozar De origen incierto, tal vez tomado del catalán destrossar, derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. 1444 (CORDE: 1414) 1468
destrocar Derivado de trocar, de origen desconocido, quizás onomatopéyico. Ø (CORDE: 1434-70) 1499
destrozo Derivado de destroçar, de origen incierto, tal vez tomado del catalán destrossar, derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. 1495 (CORDE: 1445-80) 1499
destroncado -a Derivado de estroncar, del latín TRUNCARE, 'mutilar', derivado de TRUNCUS, 'tronco'. s.f. (CORDE: 1376-96) 1499
destroque Derivado de trocar, de origen desconocido, quizás onomatopéyico. Ø (CORDE: 1439) 1499
destroza Tomado del catalán destrossa, derivado de destrossar, y este derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. Ø (CORDE: 1430) 1485
desturbadamente Derivado de desturbado, y este derivado de desturbar, del latín DISTURBARE, 'dispersar violentamente', a su vez derivado de TURBA, 'mezcla, desorden'. Ø 1499
desusado -a Derivado de usar, del latín vulgar *USARE, frecuentativo de UTI, 'usar'. 1495 (CORDE: 1240-50) 1475
desvaído -a De origen oscuro, probablemente del latín EVADERE, 'salir, escapar'. 1604 (CORDE: 1423) 1423
desvaidura Derivado de desvaído, de origen oscuro, probablemente del latín EVADERE, 'salir, escapar'. s.f. (CORDE: 1423) 1423
desvarar De origen incierto, probablemente derivado del latín VARUS, 'estevado, patizambo'. 1290 (CORDE: 1270-84) 1499
desvariado -a Derivado de desvariar, y este derivado de vario, del latín VARIUS, 'variado, diverso'. 1440 (CORDE: 1276-77) 1417
Pàgina 21 de 32, es mostren 20 registres d'un total de 633, començant en el registre 401, acabant en el 420