Tomado del catalán aürt, derivado de aürtar, del latín tardío *HURTARE, 'arremeter', y este del germánico HRÛTR, 'carnero'.
Nebrija: Ø
Formes
ahurt (1), ahurte (1);
Variants formals
ahurt (1), ahurte (1);
1a. doc. DCECH:
Ø (CORDE: 1500)
1a. doc. DICCA-XV
1430-60
Freq. abs.
2
Freq. rel.
0,00895/10.000
Família etimològica
HRÛTR: aúrte;