cebada

Tots els trobats: 0
Pàgina 3 de 8, es mostren 20 registres d'un total de 150, començant en el registre 41, acabant en el 60
Mot Accepció Frase Situació
cebada 1
apartadamente ellos siembran de cada vna simjente que querran sembrar vn poco. asy | çeuada | como trigo o legumbres o otras simjentes de diuersas naturas. E cubren la
B-Agricultura-154r (1400-60) Ampliar
cebada 1
la manera que desuso avemos mostrada de fazer el vjno rosado.§ De la | çeuada | que es avn verde. es a·saber que non es perfectamente madura njn
B-Agricultura-155r (1400-60) Ampliar
cebada 1
la muela del moljno lo pueda moler. E en cada vn mujg de | çeuada | quando lo moleras. tu meteras vna poca de sal. e conseruar se ha
B-Agricultura-155r (1400-60) Ampliar
cebada 1
lauor.§ Primeramente de labrar los campos para el sementero.§ De sembrar trigo e | çeuada | en·los lugares frios e sombriosos.§ De·los remedios que se fazen. quando
B-Agricultura-168r (1400-60) Ampliar
cebada 1
es salinoso e otros remedios.§ de las medidas de·las simjentes.§ De sembrar | çeuada | comun la qual non avemos en vsu.§ De sembrar sisamo es a·saber
B-Agricultura-168v (1400-60) Ampliar
cebada 1
o lugares magros o frios o sombrios verdes. en mediante setiembre deues sembrar | çeuada | e trigo en tiempo que sea claro e sereno. E aquesto por tal
B-Agricultura-169v (1400-60) Ampliar
cebada 1
de olio en·las quales non aya sal e mata los topos.§ La | çeuada | que es dicha cantterinum. la qual entre nos otros no es conosçida synon
B-Agricultura-170v (1400-60) Ampliar
cebada 1
que es dicha cantterinum. la qual entre nos otros no es conosçida synon | çeuada | comun e temprana. es a·saber ferratge. se deue sembrar en aqueste mes.
B-Agricultura-170v (1400-60) Ampliar
cebada 1
aqueste mes. E vn jornal de bueyes ha menester .vº. mujgs de aquesta | çeuada |. E es nesçesario que dexes reposar el campo vn añyo o dos. antes
B-Agricultura-170v (1400-60) Ampliar
cebada 1
.viij. mujgs de cada vna simjente. Asy mesmo en aqueste mes podras sembrar | çeuada | canterinj. para ferratge. ca es natura de ordio que se faze temprano. e
B-Agricultura-171r (1400-60) Ampliar
cebada 1
tu vedaras que non y pazca el ganado. e las rayzes de·la | çeuada | començaran a brotar nueuamente. e faran fructo que podras segar e cojer en
B-Agricultura-171v (1400-60) Ampliar
cebada 1
aquello que hombre deue fazer de la orden de·la agricultura.§ De sembrar | çeuada | e trigo e otras simjentes.§ De sembrar el ljno.§ De señyalar las çepas
B-Agricultura-175r (1400-60) Ampliar
cebada 1
magra. Non ha otra simjente que pueda mejor leuar que aquesta natura de | çeuada |. por razon de·la su magreza. por que en campo que sea grasso
B-Agricultura-176r (1400-60) Ampliar
cebada 1
simjente. pues aquesta se faze mejor en tierra magra. Aquesta simjente de aquesta | çeuada | no es en vso en aquesta region de Cataluñya. Agora puedes sembrar erp.
B-Agricultura-176r (1400-60) Ampliar
cebada 1
los estiercoles a·los campos e de derramar aquellos. Asy mesmo podras sembrar | çeuada | canterina. e qujere tierra magra e seca. empero en grasa conuenjentemente se faze
B-Agricultura-176r (1400-60) Ampliar
cebada 1
fagan tornar bueno. e es tal la manera que ellos toman farina de | çeuada | bien sotil. aquesto es de aquella paja que·la muela del moljno derrama
B-Agricultura-184v (1400-60) Ampliar
cebada 1
de aquella paja que·la muela del moljno derrama quando se muele la | çeuada | e se tiene en·la riscla. E toma .ij. esçiatos que es medida
B-Agricultura-184v (1400-60) Ampliar
cebada 1
otros libros he leydo que·la farina e avn la paja de·la | çeuada | adoban el vjno mucho con que non y esten mucho. E semejante he
B-Agricultura-185r (1400-60) Ampliar
cebada 1
libras. tu meteras de aquella poluora vn qujatum. que pesa .iiijº. granos de | çeuada | o fasta media dragma. E en otra manera ay çiatum que pesa .x.
B-Agricultura-185v (1400-60) Ampliar
cebada 1
e obrar en·el arte de agricultura o lauor.§ De sembrar trigo e | çeuada | e fauas.§ De lentejas tempranas.§ De fazer e ordenar los prados e las
B-Agricultura-191r (1400-60) Ampliar
Pàgina 3 de 8, es mostren 20 registres d'un total de 150, començant en el registre 41, acabant en el 60