uva

Tots els trobats: 0
Pàgina 5 de 6, es mostren 20 registres d'un total de 111, començant en el registre 81, acabant en el 100
Mot Accepció Frase Situació
uva 1
vna grant fuesa çerca de la parra o sarmjento que sera lleno de | huuas | fonda de tres piedes en lugar de sombra. E sea de anchura de
B-Agricultura-201r (1400-60) Ampliar
uva 1
las quales tu ataras los sarmjentos que seran plenos de fructo o de | vuas |. E sy non los puedes en vna vegada adouar menos que no se
B-Agricultura-201r (1400-60) Ampliar
uva 1
fuesa. empero que non toquen en tierra. e que los granos de las | vuas | queden ljmpios que non sean golpeados njn tocados. E quando aquesto sera fecho.
B-Agricultura-201v (1400-60) Ampliar
uva 1
tocados. E quando aquesto sera fecho. tu cobriras bien aquella fuesa e las | vuas |. o con aztoras o con tablas o con tierra cubierta en manera que
B-Agricultura-201v (1400-60) Ampliar
uva 1
no·y pueda entrar. E avn muestran los griegos que non solamente las | vuas |. antes avn las mançanas e otros fructos se pueden bien saluar estando en·
B-Agricultura-201v (1400-60) Ampliar
uva 1
pueden bien saluar estando en·el arbor. por tal manera que metan la | vua | o el pomo del arbor dentro de algun vaso de tierra. e foradan
B-Agricultura-201v (1400-60) Ampliar
uva 1
e fazen perder la mala olor. Los griegos toman la vinaça de·la | vua | que los griegos dizen giragarita. e pican la. e fazen la vna masa
B-Agricultura-206v (1400-60) Ampliar
uva 1
espessa ha menester .vMdcxxvº. majuelos.§ Podar de luna vieja de enero sson las | vuas | mas gruessas e con menos vrujo. Podar en febrero en luna vieja. faze
B-Labranzas-213v (1400-60) Ampliar
uva 1
gruessas e con menos vrujo. Podar en febrero en luna vieja. faze muchas | vuas |. mas son menudas. e con menos vrujo.§ Todo majuelo de sarmjento se deue
B-Labranzas-213v (1400-60) Ampliar
uva 1
arboles y fruta huuiesse: ahun que en·ella tenemos muy buenos figos y | vuas | . de·los quales querria yo aqui tener. Respuso el hermitaño. No es discreto
E-Exemplario-078v (1493) Ampliar
uva 1
Egypto fueron vistas. conviene saber: maçanas de muchas maneras e increhible grandeza de | uvas | nuezes figos granadas e todo ante de su tiempo: e abundancia de miel
D-Vida-011v (1488) Ampliar
uva 1
E dize se que houiendo vno trahido vna vez a san Machario vna | vua | : el como segun la caridad pensasse mas en·las cosas ajenas que en·
D-Vida-022v (1488) Ampliar
uva 1
todas las cellas que stauan lexos por el yermo derramadas fuesse leuada la | uva | : no supiendo ellos quien primero embiado la houiesse: en fin la leuaron al
D-Vida-022v (1488) Ampliar
uva 1
pueda fazer semblante en todo arbor otro. Verdat es que ya se fallan | vuas | menos de granos. quando de la pera, o de la çepa es sacado
B-Enxerir-230r (1400-60) Ampliar
uva 1
fendedura. E despues meteras y tierra de lodo, o de pecyna.§ Que la | vua | sea grande e bella e menos de granos. e que con alegria e
B-Enxerir-233r (1400-60) Ampliar
uva 1
desuso es dicho. E sy querras que alguna çepa, en alguna parte faga | vuas | blancas, e en·la otra bermejas, o negras. si alguna çepa y avra
B-Enxerir-233r (1400-60) Ampliar
uva 1
çerezo, que aquello se faze mejor despues de algunos dias, despues que·las | vuas | son vendimjadas. E despues qua avn que·las fojas son caydas. E avn
B-Enxerir-233v (1400-60) Ampliar
uva 1
mucho mejor sera puesta. Qui querra fazer parra, o çepa triaguera. que faga | vuas | e vino con triaga. ca assi lo fazen los griegos. Fenderas el sarmjento,
B-Enxerir-233v (1400-60) Ampliar
uva 1
tronquo abierta. E el prouecho que se sigue de aquesto, es que·la | vua | . el vinagre e la çenjza del sarmjento quemado vale contra todo venjno. E
B-Enxerir-233v (1400-60) Ampliar
uva 1
o en pez. E asy luengamente son conseruadas. En aquesta manera podras aver | vuas | e otras fructas conseruar luenga mente. Jtem Nota el dicho de Ysach en
B-Enxerir-234r (1400-60) Ampliar
Pàgina 5 de 6, es mostren 20 registres d'un total de 111, començant en el registre 81, acabant en el 100